-Illes Canàries

 *Introducció:
- Canàries és un arxipèlag de l'oceà Atlàntic que conforma una de les disset comunitats autònomes d'Espanya, i una de les regions subtropicals de la Unió Europea. Es compon de set illes principals: El Ferro, La Gomera, La Palma i Tenerife, que formen la província de Santa Cruz de Tenerife; i Fuerteventura, Gran Canària i Lanzarote, que constitueixen la província de Las Palmas. També formen part de Canàries els territoris insulars de l'Arxipèlag Chinijo (La Graciosa, Alegranza, Muntanya Clara, Roque de l'Est i Roque de l'Oest) i l'Illa de Llops, tots ells pertanyents a la província de Las Palmas. La Graciosa és l'única d'aquestes illes que està habitada.
- Les illes, d'origen volcànic, són part de la regió natural de la Macaronesia juntament amb els arxipèlags de Cap Verd, Açores, Madeira i Salvatges. El seu clima és subtropical, encara que varia localment segons l'altitud i la vessant nord o sud. Aquesta variabilitat climàtica dóna lloc a una gran diversitat biològica que, al costat de la riquesa paisatgística i geològica, justifica l'existència a Canàries de quatre parcs nacionals i que diverses illes siguen reserves de la biosfera de la UNESCO, i unes altres tinguen zones declarades Patrimoni de la Humanitat. Aquests atractius naturals, el bon clima i les platges fan de les illes una important destinació turística, sent visitades cada any per prop de 12 milions de persones.

*Un poc de la historia:
- La mitologia grecollatina situava a l'entorn de les Canàries, situades “més enllà de les Columnes d'Hèrcules”, en l'Oceà Tenebrós, en els límits del món conegut, molts dels relats fantàstics de la seua tradició. Podrien ser la ubicació dels mitològics Campos Elíseos, les Illes dels Bienaventurados, les Illes Afortunades, el Jardí de les Hespérides o la Atlántida.

                         





           **Aquesta es la Patrona de Canàries que esta situada a una plaça important de Tenerife i també afegix una imatge d'on estan situades.

L'avortament

 - La 'interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya' o avortament induït a Espanya es regula en el Títol II de la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs.
- Aquesta llei despenalitza la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs durant les primeres 14 setmanes de l'embaràs. La llei va entrar en vigor el 5 de juliol de 2010. La regulació anterior -Llei Orgànica 9/19852 - va despenalitzar l'avortament en diversos supòsits. 
- El Partit Popular va presentar al juny de 2010 un recurs contra diversos preceptes de la llei davant el Tribunal Constitucional, que encara no s'ha pronunciat. En el programa electoral per a les eleccions generals celebrades el 20 de novembre de 2011 el Partit Popular incloïa la modificació de la llei del avortament
 

• Nombre d'avortaments a Espanya

 - L'any 2009 el nombre d'avortaments va ser de 112.000, uns 4000 menys que l'any anterior (115.812); és la primera que descendeix des de 1997. 
- Segons Trinitat Jiménez, llavors Ministra de Sanitat i Política Social d'Espanya, el descens es va deure a la venda sense recepta mèdica en les farmàcies de l'anomenada píndola del dia després que va ser liberalitzada a la fi de setembre de 2009.

•   Avortaments amb medicaments i quirúrgics a Espanya

- L'avortament induït o interrupció de l'embaràs no desitjat es pot realitzar mitjançant dos procediments:

1. Avortament amb medicaments o químic - Mitjançant fàrmacs o medicaments com la mifepristona i el misoprostol.
2. Avortament quirúrgic - Intervenció clínica o hospitalària: aspiració, dilatació i curetaje, legrado.

- A Europa la utilització de l'avortament amb medicaments és, en general, àmplia, encara que el seu ús és desigual segons els països; així, a Portugal suposa el 67% de les IVE (interrupció voluntària de l'embaràs), a França el 49%; a Anglaterra i Gal·les el 40%, a Escòcia i Finlàndia el 70%.40 A Espanya solament el 4%, a Itàlia menys del 4% ja que va començar la comercialització de la mifepristona al desembre de 2009.

L'anorèxia

Què és?
L'anorèxia consisteix en un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i porta a un estat d'inanició. L'anorèxia es caracteritza pel temor a augmentar de pes, i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es veja gros tot i que el seu pes es troba per sota del recomanat. Per açò inicia una disminució progressiva del pes mitjançant dejunis i la reducció de la ingesta d'aliments.

Normalment comença amb l'eliminació dels hidrats de carboni, ja que existeix la falsa creença que engreixen. A continuació rebutja els greixos, les proteïnes i fins i tot els líquids, portant a casos de deshidratació extrema. A aquestes mesures dràstiques se li poden sumar altres conductes associades com la utilització de anticorrosius, laxants, porgues, vòmits provocats o excés d'exercici físic. Les persones afectades poden perdre des d'un 15 a un 50 per cent, en els casos més crítics, del seu pes corporal. Aquesta malaltia sol associar-se amb alteracions psicològiques greus que provoquen canvis de comportament, de la conducta emocional i una estigmatització del cos.

Causes:
La seua causa és desconeguda, però els factors socials semblen importants. Encara que hi ha molts factors socioculturals que poden desencadenar l'anorèxia, és probable que una part de la població tinga una major predisposició física a patir aquest trastorn, independentment de la pressió que puga exercir l'entorn. Per açò existeixen de factors generals que s'associen a un factor desencadenant o certa vulnerabilitat biològica, que és el que precipita el desenvolupament de la malaltia.

1. La pròpia obesitat del malalt.
2. Obesitat materna.
3. Mort o malaltia d'un ser estimat.
4. Separació dels pares.
5. Allunyament de la llar.
6. Fracassos escolars.
7. Accidents.
8. Successos traumàtics 

Així es com es veuen la majoria de les xiques o dónes que pateixen aquesta infermetat.

Club de futbol de la Vall d'Alba

El club de futbol de la Vall d'Alba s'enfronta a la temporada 2014/2015 “amb renovades il·lusions i el propòsit d'aconseguir algun títol”, va assegurar el president del club, Rafael Altabella, qui subratlla que per a la nova campanya s'han incorporat importants novetats “tant per a millorar el joc dels nostres futbolistes com per a inculcar l'afició per aquest esport entre els més xicotets del poble”.

De fet, Altabella anuncia que el Club Esportiu la Vall d'Alba comptarà amb un quiromasagista així com amb un entrenador específic per als porters amb l'objectiu de convertir en infranquejables les porteries defensades pels valldalbins. Però, a més, enguany també s'engegarà una ‘escoleta de futbol’ per a xiquets de 4 i 5 anys “per a fomentar la seua psicomotricitat i que es familiaritzen amb la pilota”, assenyala el president de la Vall d'Alba, qui puntualitza que aquestes iniciatives es poden dur a terme “gràcies al suport de l'Ajuntament i al del nostre patrocinador, l'empresari Mario Nebot i a la seua empresa Cegrisa”.

De fet, tant Nebot com Martínez van rebre una placa “com a reconeixement a la seua col·laboració”, explica Altabella, qui ressalta que també ha rebut el mateix reconeixement Miguel Gómez “pel seu treball com a coordinador dels equips”.

L'alcalde de la Vall d'Alba, Francisco Martínez, assegura que l'Ajuntament “recolza i recolzarà totes aquelles iniciatives que fomenten la pràctica de l'esport i que, a més, serveixen per a ensenyar als xiquets i als joves els beneficis dels hàbits saludable”. A més, Martínez anima als futbolistes dels equips valldalbins “al fet que mostren la seua vàlua sobre el terreny del joc i que facen gala de la seua esportivitat”. El primer edil valldalbí també va agrair la labor “dels directius, entrenadors i preparadors físics, així com la col·laboració dels pares i mares”.

En l'actualitat, el Club Esportiu la Vall d'Alba està compost per set equips: prebenjamínes, benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils i aficionats. El principal equip valldalbí, el dels afeccionats, milita aquesta temporada en Segona Regional Grup A.

Aquests son alguns dels jugadors de la Vall d'Alba, que son els que més conec, aquest equip està compost per gent del poble i gent d'altres pobles.

Donar-los molta sort en aquesta temporada, que segur que guanyen molts títols, ja que son un equip molt bo.

La malària o paludisme

La malària o paludisme  és una protozoosi de caràcter febril produïda pel paràsit Plasmodium que s'encomana per picada del mosquit Anopheles femella, que és el vector; els mascles no piquen, ja que s'alimenten de vegetals. Les espècies reconegudes com a causants de la malaltia són: P.falciparum és l'espècie més patògena i responsable dels casos mortals, (provoca al voltant del 80% dels casos i aproximadament el 90% de les morts) i P.vivax, però P.ovale (aquesta no mata, però pot provocar recaigudes als 4 o 5 anys després de la primera infecció), P.malariae (aquesta les pot provocar als 20 anys posteriors).

L'únic cas de contagi directe entre humans és el d'una dona embarassada que transmet la infecció via trasplacentària al fetus.

Els símptomes són molt variats: cursa amb febre entre els 8 i 30 dies posteriors a la infecció i pot estar acompanyada, o no, de dolor (de cap o musculars), diarrea, decaïment i tos.

En regions on la malària és altament endèmica, les persones són tan sovint infectades que desenvolupen la "immunitat adquirida", és a dir que són portadors més o menys asimptomàtics del paràsit.

Els medicaments antipalúdics no garanteixen una protecció absoluta contra la infecció.

Aquesta malaltia és la primera causa de malalties debilitants, i és la primera en importància entre aquest tipus de malalties, amb més de 200 milions de casos cada any en tot el món.

El Dia africà de la lluita contra el Paludisme se celebra el 25 d'abril, atès que és en aquest continent on la malaltia és més comuna.

La primera vacuna mitjanament desenvolupada fou pel doctor Manuel Elkin Patarroyo, metge colombià, tot i que encara no compta amb una efectivitat suficient.

Aquest es el cicle de transmissió de la malària o paludisme encara que estiga en castellà es interessant mirar-ho.

 L'Aeroport de Castelló-Costa d'Azahar.

L'Aeroport de Castelló-Costa d'Azahar es un aeroport localitzat  en les immediacions de Vilanova d'Alcolea i Benlloch en la província de Castelló (Espanya). Està gestionat per la societat pública d'Aerocas. A pesar d'haver sigut inaugurat oficialment en març del 2011, mancar d'operacions o permisos per a operar i s'ha convertit internacionalment en un símbol de malgastar que va caracteritzar el desenvolupament de la crisis espanyola de 2008-2014.
El aeroport se situa a 40 quilometres de la capital de la província, a més d'altres nuclis turístics com Benicàssim, Borriana, Peníscola i Morella, o industrials com Vila-real, Onda, Alcora o Borriana.

• CV-10 Autovia de la Plana: es la principal via de connexió de l'aeroport en Castelló. A l'altura del municipi de Benlloch, existeix una connexió que enllaça aquesta autovia en l'aeroport i la CV-13, ja que la CV-10 passa de llarg direcció a Catalunya fins a Sant Mateu.
• CV-13 Connexió a l'Aeroport: es la connexió més ràpida des de   la N-340 i la AP-7 fins a l'aeroport. El projecte inicial prevé la construcció d'una via per a automòbils d'una sola alçada, encara que es prepararà per al seu posterior desdoblament;  però, des de la CV-10 fins a l'accés a l'Aeroport ja es autovia.

Història del Reial Madrid.
El Reial Madrid Club de Futbol, millor conegut com Reial Madrid, es una entitat poliesportiva com sede en Madrid, Espanya. Va ser fundat oficialment com un club de futbol el 6 de Març de 1902 per el germans catalans Juan i Carlos Padrós baix el nom de la (Societat) Madrid Foot-ball Club.
Participa en la màxima categoria de la Lliga Nacional de Futbol Professional, la Primera Divisió de Espanya o Lliga BBVA, des de la seua fundació en 1929 sen un dels tres equips que l'han disputat sempre sense haver descendent d'ella, junt a l'Athletic Club i el Futbol Club Barcelona. En ella es poseu els honors de haver sigut el primer lider històric de la competició, el de club que més títols poseu de la mateixa amb un total de trenta dos i el d'haver aconseguit la màxima puntuació en una temporada amb cent punts.
Regit per la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) a nivell nacional, i per la Unió Europea d'Assosiacions de Futbol (UEFA) i la Federació Internacional de Futbol Assosiació (FIFA), màxim organisme futbolístic a escala internacional contribuïx al progres del futbol en constants oportunitats sen membre creador, fundador i cofundador de varies competicions de futbol. Abans de l'existència de la REFE, el club va donar origen a algunes de les competicions espanyoles més duradores com l'èxit Campionat Regional Centre, o la Copa d'Espanya; mentre que ser un dels membres fundadors de la FIFA, va donar origen a algunes que de les competicions o associacions més prestigioses a nivell internacional com la Copa d'Europa, la Copa Intercontinental o la Associació de Clubs Europees.
El seu equipatge pot ser blanc, negre o rosa depèn on juguen i com volen ells anar.
Aquests son alguns del jugadors de l'equip que porten l'equipatge. (Karim Benzema, Gareth Bale, Iker Casillas, Sergio Ramos, Cristiano Ronaldo i Xabi Alonso que ja no està en el Reial Madrid).

Avui us vaig a xarrar del meu estiu.
Aquest estiu el vaig començar anant a la platja en Maria Cobo, vam anar a la platja de Grau de Castelló a passar la vesprada i desprès vam anar a sa casa fins que la mare d'un amic em portara a casa.
El meu estiu l'he passat en el meu poble, en la Vall d'Alba, en aquest lloc tinc als meus millors amics i passem estones molt bones junts. Ens anem de festa als pobles, el primer poble que vam anar va ser Rosildos, que va ser a finals de juny, al finalitzar les classes. Quan van acabar les recuperacions, van començar les festes a Montalba i com no, no podiem faltar, amb un festival que van fer, que van acudir moltes persones de diferents pobles de Castelló i de la ciutat també va anar gent. La següent festa que tocava va ser al Pla de l'Arc, un poble molt menut de Castelló, on viuen pocs habitants. Vam anar en els pares d'una amiga i allí ens vam junta en la gent d'Atzeneta i demés.
Desprès del Pla, tocava Borriol, Vilafámes, Atzeneta, la Pobla i Benlloch, on van coincidir la mateixa setmana, però ens vam tornar i vam anar a tots els pobles sense disar-nos ningun.
Al finalitzar aquesta setmana, teníem un poc de relax, i començaven les festes al meu poble, la Vall d'Alba i a Torreblanca, a mi m'agraden molt les festes d'aquest poble però sense cap dubte al meu no podia faltar, allí estan les meues millors amigues i sense elles no serie ni la meitat.
Com quan acabe cada nit de festes com es de matinada, ens anem a almorçar a un bar del poble, que sempre anem Nerea, Aaron, Llorenç, Victor, Fran, Ana i quan ve un xic amic de Victor també ve en nosaltres, que es diu Oscar.
Es la millor setmana de tot l'estiu, la festa que es monta i muntem nosaltres es molt bona i per supost ve moltíssima gent de diferents pobles.
Me va saber mal no poder anar a Torreblanca per que tinc amics allí i estae una de les meues millors amigues que va ha aquest institut i es diu Claudia Rodríguez i volia vore-la.
Jo sóc d'allí i m'encante anar sempre, i m'encantaria el any que ve viure allí en ells que es el meu propòsit, son es millors persones que algú pot conèixer.
Sense cap dubte es el millor estiu de la meua vida a part de l'estiu del dos mil dotze, que vaig conèixer a unes amigues molt especials.

El passat dimarts, 15 de Setembre, en l'institut IES La Plana, es va reunir a l'hora del pati a causa de la calor. Els alumnes i les alumnes d'aquest centre, van acudir classe en samarretes blanques, paraigües i ventalls. El professor de música va fer als alumnes una imatge per al periòdic.
Els alumnes i les alumnes d'aquest centre protestaven per la calor, per que no es pot donar classe amb aquestes temperatures, la meitat d'aquest institut van en ventalls a classe per que no suporten la calor en les aules, per que hi han més de 30 graus en classe.
Tots els anys en els instituts s'ha començat el dia 15 de Setembre i aquest any s'ha començat el dia 3, en tota la calor que feia.
Abans de l'hora del pati, l'alumnat de l'institut baixava al pati per a protestar contra la calor.