*Introducció: - Canàries és un arxipèlag de l'oceà Atlàntic que conforma una de les
disset comunitats autònomes d'Espanya, i una de les regions subtropicals de la Unió Europea. Es compon de set illes
principals: El Ferro, La Gomera, La Palma i Tenerife, que formen la
província de Santa Cruz de Tenerife; i Fuerteventura, Gran Canària i
Lanzarote, que constitueixen la província de Las Palmas. També formen
part de Canàries els territoris insulars de l'Arxipèlag Chinijo (La
Graciosa, Alegranza, Muntanya Clara, Roque de l'Est i Roque de l'Oest) i
l'Illa de Llops, tots ells pertanyents a la província de Las Palmas. La
Graciosa és l'única d'aquestes illes que està habitada. - Les illes, d'origen volcànic, són part de la regió natural de la Macaronesia juntament amb els arxipèlags de Cap Verd, Açores, Madeira i
Salvatges. El seu clima és subtropical, encara que varia localment
segons l'altitud i la vessant nord o sud. Aquesta variabilitat climàtica
dóna lloc a una gran diversitat biològica que, al costat de la riquesa
paisatgística i geològica, justifica l'existència a Canàries de quatre
parcs nacionals i que diverses illes siguen reserves de la biosfera de
la UNESCO, i unes altres tinguen zones declarades Patrimoni de la
Humanitat. Aquests atractius naturals, el bon clima i les platges fan
de les illes una important destinació turística, sent visitades cada any
per prop de 12 milions de persones.
*Un poc de la historia: - La mitologia grecollatina situava a l'entorn de les Canàries, situades
“més enllà de les Columnes d'Hèrcules”, en l'Oceà Tenebrós, en els límits
del món conegut, molts dels relats fantàstics de la
seua tradició. Podrien ser la ubicació dels mitològics Campos Elíseos,
les Illes dels Bienaventurados, les Illes Afortunades, el Jardí de les Hespérides o la Atlántida.
**Aquesta es la Patrona de Canàries que esta situada a una plaça important de Tenerife i també afegix una imatge d'on estan situades.
- La 'interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya' o avortament induït a
Espanya es regula en el Títol II de la Llei Orgànica 2/2010 de salut
sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. - Aquesta llei despenalitza la pràctica de la interrupció voluntària de
l'embaràs durant les primeres 14 setmanes de l'embaràs. La llei va
entrar en vigor el 5 de juliol de 2010. La regulació anterior -Llei
Orgànica 9/19852 - va despenalitzar l'avortament en diversos supòsits. - El Partit Popular va presentar al juny de 2010 un recurs contra diversos
preceptes de la llei davant el Tribunal Constitucional, que encara no
s'ha pronunciat. En el programa electoral per a les eleccions
generals celebrades el 20 de novembre de 2011 el Partit Popular incloïa
la modificació de la llei del avortament
Nombre d'avortaments a Espanya
- L'any 2009 el nombre d'avortaments va ser de 112.000, uns 4000 menys que
l'any anterior (115.812); és la primera que descendeix des de 1997. - Segons Trinitat Jiménez, llavors Ministra de Sanitat i Política Social
d'Espanya, el descens es va deure a la venda sense recepta mèdica en les
farmàcies de l'anomenada píndola del dia després que va ser
liberalitzada a la fi de setembre de 2009.
Avortaments amb medicaments i quirúrgics a Espanya
- L'avortament induït o interrupció de l'embaràs no desitjat es pot realitzar mitjançant dos procediments:
Avortament amb medicaments o químic - Mitjançant fàrmacs o medicaments com la mifepristona i el misoprostol.
Avortament quirúrgic - Intervenció clínica o hospitalària: aspiració, dilatació i curetaje, legrado.
- A
Europa la utilització de l'avortament amb medicaments és, en general,
àmplia, encara que el seu ús és desigual segons els països; així, a
Portugal suposa el 67% de les IVE (interrupció voluntària de l'embaràs),
a França el 49%; a Anglaterra i Gal·les el 40%, a Escòcia i Finlàndia
el 70%.40 A Espanya solament el 4%, a Itàlia menys del 4% ja que va
començar la comercialització de la mifepristona al desembre de 2009.
