El Tram

El TRAM és com és denomina el troleibús de trànsit ràpid que circula per la ciutat de Castelló.
L'empresa concessionària estarà subvencionada per la Generalitat Valenciana durant 15 anys a considerar que el negoci serà deficitari per 1,3 milions d'euros anuals.

-El projecte:  El projecte s'ha dividit en diverses fases, i alhora, aquestes en trams, que inclouen la creació d'una calçada independent per al troleibús per aquelles avingudes per la qual circule, a més de la seua remodelació.

El primer tram acabat és el d'Universitat Jaume I - Parc Ribalta, que uneix la Avinguda Sos Banyat amb el Passeig Morella i el Parc Ribalta, i que va entrar en funcionament el 25 de juny de 2008.

Dónes del 20 de desembre de 2014 està operativa la línia al complet, que uneix la Universitat Jaume I amb el Grau.

-Polèmica: Va hi haver una polèmica per l'economia, ja que és van gastar més de 100 milions d'euros, aleshores aixà a la gent no li va senta bé a causa de la crisi que esta patint el país, per la legalitat, per les obres i sobretot per la seguretat, també per l'ecologia, la viabilitat, i el guiat.

-Funcionament: El troleibús és conduït per un conductor des del seu interior, té completa preferència de pas en totes les interseccions regulades per semàfor, i una velocitat màxima de 75 km/h. 

Tiroteig a París

 Accident tràgic a París, ací vos contem el succeït.
Quatre detonacions i un tiroteig. Un crit col·lectiu d'ansietat. La silueta atordida de diversos ostatges corrent cap al buit. I un nombre imprecís de caiguts, que es va ser enfosquint amb el pas dels minuts. Amb aquesta accelerada seqüència va acabar aquest divendres, passades les cinc de la vesprada, la presa d'ostatges urdida per Amedy Coulibaly en un supermercat jueu situat al costat de la Porta de Vincennes, en la frontera aquest de la capital francesa, en un barri limítrof i sense nom, de classe mitjana i certa multiculturalitat. El segrest es va produir en una ciutat ja summament angoixada i, per moments, rendida al pànic després de l'atemptat contra el Charlie Hebdo, i al mateix temps que el cèrcol als seus suposats autors.

 Cohen, un xic de 20 anys cobert amb una capa en la cara, esperava a retrobar-se amb la seua germana, atrinxerada a casa després d'escapar del supermercat quan un delinqüent reincident convertit a l'islamisme radical, va irrompre en el lloc.

-Va ser un accident molt tràgic, ja que era una ciutat sense cap tipus de problema i de sobte va passar açò cosa que ningú esperava, i des de que succeïra aquest accident la gent de la ciutat no viu tranquil·la i viu preocupada.

-Illes Canàries

 *Introducció:
- Canàries és un arxipèlag de l'oceà Atlàntic que conforma una de les disset comunitats autònomes d'Espanya, i una de les regions subtropicals de la Unió Europea. Es compon de set illes principals: El Ferro, La Gomera, La Palma i Tenerife, que formen la província de Santa Cruz de Tenerife; i Fuerteventura, Gran Canària i Lanzarote, que constitueixen la província de Las Palmas. També formen part de Canàries els territoris insulars de l'Arxipèlag Chinijo (La Graciosa, Alegranza, Muntanya Clara, Roque de l'Est i Roque de l'Oest) i l'Illa de Llops, tots ells pertanyents a la província de Las Palmas. La Graciosa és l'única d'aquestes illes que està habitada.
- Les illes, d'origen volcànic, són part de la regió natural de la Macaronesia juntament amb els arxipèlags de Cap Verd, Açores, Madeira i Salvatges. El seu clima és subtropical, encara que varia localment segons l'altitud i la vessant nord o sud. Aquesta variabilitat climàtica dóna lloc a una gran diversitat biològica que, al costat de la riquesa paisatgística i geològica, justifica l'existència a Canàries de quatre parcs nacionals i que diverses illes siguen reserves de la biosfera de la UNESCO, i unes altres tinguen zones declarades Patrimoni de la Humanitat. Aquests atractius naturals, el bon clima i les platges fan de les illes una important destinació turística, sent visitades cada any per prop de 12 milions de persones.

*Un poc de la historia:
- La mitologia grecollatina situava a l'entorn de les Canàries, situades “més enllà de les Columnes d'Hèrcules”, en l'Oceà Tenebrós, en els límits del món conegut, molts dels relats fantàstics de la seua tradició. Podrien ser la ubicació dels mitològics Campos Elíseos, les Illes dels Bienaventurados, les Illes Afortunades, el Jardí de les Hespérides o la Atlántida.

                         





           **Aquesta es la Patrona de Canàries que esta situada a una plaça important de Tenerife i també afegix una imatge d'on estan situades.

L'avortament

 - La 'interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya' o avortament induït a Espanya es regula en el Títol II de la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs.
- Aquesta llei despenalitza la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs durant les primeres 14 setmanes de l'embaràs. La llei va entrar en vigor el 5 de juliol de 2010. La regulació anterior -Llei Orgànica 9/19852 - va despenalitzar l'avortament en diversos supòsits. 
- El Partit Popular va presentar al juny de 2010 un recurs contra diversos preceptes de la llei davant el Tribunal Constitucional, que encara no s'ha pronunciat. En el programa electoral per a les eleccions generals celebrades el 20 de novembre de 2011 el Partit Popular incloïa la modificació de la llei del avortament
 

• Nombre d'avortaments a Espanya

 - L'any 2009 el nombre d'avortaments va ser de 112.000, uns 4000 menys que l'any anterior (115.812); és la primera que descendeix des de 1997. 
- Segons Trinitat Jiménez, llavors Ministra de Sanitat i Política Social d'Espanya, el descens es va deure a la venda sense recepta mèdica en les farmàcies de l'anomenada píndola del dia després que va ser liberalitzada a la fi de setembre de 2009.

•   Avortaments amb medicaments i quirúrgics a Espanya

- L'avortament induït o interrupció de l'embaràs no desitjat es pot realitzar mitjançant dos procediments:

1. Avortament amb medicaments o químic - Mitjançant fàrmacs o medicaments com la mifepristona i el misoprostol.
2. Avortament quirúrgic - Intervenció clínica o hospitalària: aspiració, dilatació i curetaje, legrado.

- A Europa la utilització de l'avortament amb medicaments és, en general, àmplia, encara que el seu ús és desigual segons els països; així, a Portugal suposa el 67% de les IVE (interrupció voluntària de l'embaràs), a França el 49%; a Anglaterra i Gal·les el 40%, a Escòcia i Finlàndia el 70%.40 A Espanya solament el 4%, a Itàlia menys del 4% ja que va començar la comercialització de la mifepristona al desembre de 2009.

L'anorèxia

Què és?
L'anorèxia consisteix en un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i porta a un estat d'inanició. L'anorèxia es caracteritza pel temor a augmentar de pes, i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es veja gros tot i que el seu pes es troba per sota del recomanat. Per açò inicia una disminució progressiva del pes mitjançant dejunis i la reducció de la ingesta d'aliments.

Normalment comença amb l'eliminació dels hidrats de carboni, ja que existeix la falsa creença que engreixen. A continuació rebutja els greixos, les proteïnes i fins i tot els líquids, portant a casos de deshidratació extrema. A aquestes mesures dràstiques se li poden sumar altres conductes associades com la utilització de anticorrosius, laxants, porgues, vòmits provocats o excés d'exercici físic. Les persones afectades poden perdre des d'un 15 a un 50 per cent, en els casos més crítics, del seu pes corporal. Aquesta malaltia sol associar-se amb alteracions psicològiques greus que provoquen canvis de comportament, de la conducta emocional i una estigmatització del cos.

Causes:
La seua causa és desconeguda, però els factors socials semblen importants. Encara que hi ha molts factors socioculturals que poden desencadenar l'anorèxia, és probable que una part de la població tinga una major predisposició física a patir aquest trastorn, independentment de la pressió que puga exercir l'entorn. Per açò existeixen de factors generals que s'associen a un factor desencadenant o certa vulnerabilitat biològica, que és el que precipita el desenvolupament de la malaltia.

1. La pròpia obesitat del malalt.
2. Obesitat materna.
3. Mort o malaltia d'un ser estimat.
4. Separació dels pares.
5. Allunyament de la llar.
6. Fracassos escolars.
7. Accidents.
8. Successos traumàtics 

Així es com es veuen la majoria de les xiques o dónes que pateixen aquesta infermetat.

Club de futbol de la Vall d'Alba

El club de futbol de la Vall d'Alba s'enfronta a la temporada 2014/2015 “amb renovades il·lusions i el propòsit d'aconseguir algun títol”, va assegurar el president del club, Rafael Altabella, qui subratlla que per a la nova campanya s'han incorporat importants novetats “tant per a millorar el joc dels nostres futbolistes com per a inculcar l'afició per aquest esport entre els més xicotets del poble”.

De fet, Altabella anuncia que el Club Esportiu la Vall d'Alba comptarà amb un quiromasagista així com amb un entrenador específic per als porters amb l'objectiu de convertir en infranquejables les porteries defensades pels valldalbins. Però, a més, enguany també s'engegarà una ‘escoleta de futbol’ per a xiquets de 4 i 5 anys “per a fomentar la seua psicomotricitat i que es familiaritzen amb la pilota”, assenyala el president de la Vall d'Alba, qui puntualitza que aquestes iniciatives es poden dur a terme “gràcies al suport de l'Ajuntament i al del nostre patrocinador, l'empresari Mario Nebot i a la seua empresa Cegrisa”.

De fet, tant Nebot com Martínez van rebre una placa “com a reconeixement a la seua col·laboració”, explica Altabella, qui ressalta que també ha rebut el mateix reconeixement Miguel Gómez “pel seu treball com a coordinador dels equips”.

L'alcalde de la Vall d'Alba, Francisco Martínez, assegura que l'Ajuntament “recolza i recolzarà totes aquelles iniciatives que fomenten la pràctica de l'esport i que, a més, serveixen per a ensenyar als xiquets i als joves els beneficis dels hàbits saludable”. A més, Martínez anima als futbolistes dels equips valldalbins “al fet que mostren la seua vàlua sobre el terreny del joc i que facen gala de la seua esportivitat”. El primer edil valldalbí també va agrair la labor “dels directius, entrenadors i preparadors físics, així com la col·laboració dels pares i mares”.

En l'actualitat, el Club Esportiu la Vall d'Alba està compost per set equips: prebenjamínes, benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils i aficionats. El principal equip valldalbí, el dels afeccionats, milita aquesta temporada en Segona Regional Grup A.

Aquests son alguns dels jugadors de la Vall d'Alba, que son els que més conec, aquest equip està compost per gent del poble i gent d'altres pobles.

Donar-los molta sort en aquesta temporada, que segur que guanyen molts títols, ja que son un equip molt bo.

La malària o paludisme

La malària o paludisme  és una protozoosi de caràcter febril produïda pel paràsit Plasmodium que s'encomana per picada del mosquit Anopheles femella, que és el vector; els mascles no piquen, ja que s'alimenten de vegetals. Les espècies reconegudes com a causants de la malaltia són: P.falciparum és l'espècie més patògena i responsable dels casos mortals, (provoca al voltant del 80% dels casos i aproximadament el 90% de les morts) i P.vivax, però P.ovale (aquesta no mata, però pot provocar recaigudes als 4 o 5 anys després de la primera infecció), P.malariae (aquesta les pot provocar als 20 anys posteriors).

L'únic cas de contagi directe entre humans és el d'una dona embarassada que transmet la infecció via trasplacentària al fetus.

Els símptomes són molt variats: cursa amb febre entre els 8 i 30 dies posteriors a la infecció i pot estar acompanyada, o no, de dolor (de cap o musculars), diarrea, decaïment i tos.

En regions on la malària és altament endèmica, les persones són tan sovint infectades que desenvolupen la "immunitat adquirida", és a dir que són portadors més o menys asimptomàtics del paràsit.

Els medicaments antipalúdics no garanteixen una protecció absoluta contra la infecció.

Aquesta malaltia és la primera causa de malalties debilitants, i és la primera en importància entre aquest tipus de malalties, amb més de 200 milions de casos cada any en tot el món.

El Dia africà de la lluita contra el Paludisme se celebra el 25 d'abril, atès que és en aquest continent on la malaltia és més comuna.

La primera vacuna mitjanament desenvolupada fou pel doctor Manuel Elkin Patarroyo, metge colombià, tot i que encara no compta amb una efectivitat suficient.

Aquest es el cicle de transmissió de la malària o paludisme encara que estiga en castellà es interessant mirar-ho.